Vinagre

Un dels problemes de l’esquerra és el vinagre. Us comento.

A la dreta ja la veus venir. Per fortuna o per desgràcia la dreta és simple. Saps el què volen, és fàcil veure com actuen i ja saps com anirà tot. De principis no en tenen, més enllà de la seva cartera, a ells els interessa l’ordre i mantenir l’statu quo i si la bossa sona tot va bé.

L’esquerra, en canvi, sempre intenta embolicar-se en la bandera de la defensa de mil i un ideals. Ells mai no en tenen prou. Defensa dels drets humans, dret a l’habitatge, Palestina lliure, educació, les dones, els homes, el nens, els transsexuals, Nepal, els companys i les companyes, els drets dels animals, els treballadors, el comunisme, la lluita de classes, l’avortament, els moros, els negres, els barris, els límits de velocitat, els gossos, els gats, els espais naturals, l’economia sostenible, les centrals nuclears, no als transgènics, les vacunes, els ciutadans i ciutadanes, el carril bici, les drogues, la reinserció dels presos, no a la guerra, no a l’imperialisme americà, construir la UE dels pobles, etc.

Algunes coses ben nobles, altres no hi ha per on agafar-les i altres són contradictòries.

Amb això dels ideals passa una mica com amb el caldo: està bé posar-hi una mica de tot, però sense passar-se, que si no queda una puta merda que no hi ha qui s’ho mengi.

Si aquí hi sumen que molts sectors d’esquerra fan fermentar aquesta barreja en casals, cases ocupades, universitats, assemblees i altres llocs on no hi abunda la intel·ligència doncs al final et trobes que tot es redueix a una diatriba rabiosa, discursets ridículs contra «el sistema» que més enllà de mítings per gent sense cervell i per jovenets no tenen gaire sentit. Ja tenim el vinagre. Un vinagre on aquesta gent viuen submergits, una barreja que no té ni cap ni peus i que els va impregnant.

Una esquerra sensata, que governés amb cap i pensant els ciutadans seria quelcom molt bo, però quan aquesta genteta volen fer política de veritat o ocupen un càrrec et trobes que perden el temps fent declaracions de suport i legislant merdes, sense adonar-se que per fer aquesta revolució seva fa temps que va marxar el tren i encegats per un discurs que massa sovint frega l’odi vers els que pensen diferent.

Pots treure els pepinillus del vinagre, però continuen tenint gust agre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s