Anthem (BioWare; EA)

El diccionari ens diu que un himne és una «Composició poètica o musical de lloança que exalta els ideals d’un individu, un poble, una institució, etc.» en aquest sentit, el nom que BioWare ha triat pel seu últim joc és molt encertat, perquè Anthem és una exaltació de tot el que està malament en el món dels videojocs.

El joc ha estat en gestació set anys i el nom en codi que li van posar va ser «Dylan» perquè volien crear «el Bob Dylan dels videojocs» (si això és quelcom positiu o negatiu ho podem discutir àmpliament. Spoiler: no és positiu), havia de ser una gran obra, marcar un punt d’inflexió i tenir una gran longevitat. Desconec realment amb quines intencions van començar el desenvolupament a BioWare, però el que sí sembla clar és que la única intenció d’EA era aconseguir un tros del pastís del segment dels «games as a service», i els jocs d’acció «shooter/looter». S’ha d’entendre que en aquell moment semblava que Destiny ho havia d’anar a petar i ja hi havia altres jocs a l’horitzó (The Division) que seguien aquesta estela. El Destiny, però, no ho va petar tant en realitat i la resta de jocs similars o bé han passat sense pena ni glòria, o bé han estat èxits menors i al final no sembla que el mercat tiri majoritàriament per aquesta via. Veient els resultats no entenc com pot ser que ningú a EA se li ha acudit pensar que potser seria bo reconduir el tema i convertir Anthem en un joc principalment single amb una bona història i capaç de vendre a cabassos (l’especialitat de BioWare), enlloc d’entestar-se a construir un clon del Destiny. Ments privilegiades amb MBAs que, passi el que passi, se n’aniran a casa amb les butxaques plenes.

Per EA pot ser que al final Anthem sigui un fracàs econòmic, un projecte fallit, però ja està, menys beneficis dels projectats aquell any fiscal i qui dia passa, any empeny.

Per BioWare, però, les implicacions poden ser més severes: Anthem arriba en un moment crític per l’estudi, després d’encadenar una sèrie de jocs que han creat polèmica, començant per la debacle amb el final del Mass Effect 3, o han tingut crítiques desastroses, com el Mass Effect Andromeda; BioWare necessita que Anthem tingui èxit; ha estat el seu projecte principal durant anys i hi han invertit una quantitat d’esforços considerable, la altra única carta que tenen a la màniga és una nova seqüela del Dragon Age que encara està en les seves etapes inicials. Si la patacada és prou forta no seria estrany que es veiessin obligats a desmantellar mig estudi o, en el pitjor dels casos (tot i que suposo que força improbable) tancar.

Per ara no pinta gens bé el tema, ni per les aspiracions d’EA ni per BioWare.

Anthem és un joc d’acció en tercera persona on el jugador controla unes exo-armadures anomenades Javelin i completa diverses missions per progressar i aconseguir millor equipament. Fins aquí, el principal hauria de ser una bona jugabilitat, especialment en combat i un bon sistema de loot, stats i itemització.

Però Anthem és un joc de BioWare, per tant el públic també esperarà una bona història, una ambientació interessant i personatges ben construïts i interpretats.

Anthem també és un joc estrella d’una gran distribuïdora, per tant, seria lògic també esperar-ne uns gràfics espectaculars i uns valors de producció de primera divisió.

Anthem és un joc enfocat al multi-jugador online i de tipus «games as a service» per tant, hauria de tenir molt de contingut i variat, que mantingués als jugadors enganxats.

De totes aquestes peces la única que funciona és el combat. Tota la resta o no hi són o fallen.

Per el combat BioWare ha agafat la fórmula del Mass Effect 3 i l’Andromeda i l’ha perfeccionat: és un combat àgil i molt dinàmic, que combina les armes amb les habilitats i la mobilitat que les Javelin ofereixen, potenciada per la capacitat de volar. Hi ha quatre tipus de Javelin, que es correspondrien a les classes de personatge (tanc, mag, rogue i DPS tradicional), i que tenen la capacitat de crear sinergies entre les diferents habilitats per provocar combos.

No sempre funciona perfectament, però quan ho fa és espectacular. És, sense cap mena de dubte, el millor del joc.

Tota la resta, per desgràcia, és un desastre.

Comencem per la part tècnica: Anthem es veu de puta mare, com tots els jocs que utilitzen el Frostbite, d’això no n’hi ha cap mena de dubte. Textures i models molt detallats, efectes especials espectaculars, bona il·luminació, etc. Gràficament ho té tot però el preu a pagar és un rendiment de puta pena i bugs constants.

Deixeu-me fer un incís per parlar del Frostbite: és el motor «de la casa» d’EA, desenvolupat per DICE. Un motor pensat per FPS com el Battlefield, però que és prou versàtil com perquè serveixi per un FIFA, un Madden o un Need for Speed. Per tant, els problemes tècnics no poden ser estrictament del motor que no presenta cap problema per molts dels estudis d’EA, però per algun motiu a BioWare aquest motor se li travessa: el Dragon Age Inquisition tenia problemes per culpa del motor, el Mass Effect Andromeda tenia problemes per culpa del motor i l’Anthem té problemes per culpa del motor. En desconec el motiu, però potser algú s’hauria de plantejar que BioWare utilitzi alguna altra tecnologia que els resulti més pràctica o més còmode. L’Anthem té problemes de rendiment a totes les plataformes, uns temps de càrrega exagerats fins i tot en SSDs i que, a sobre, es repeteixen massa sovint. Per no parlar d’un número elevadíssim de bugs

El tema de les pantalles de càrrega ja és un running gag: et pots trobar que entres a fer una partida quick play i, com que el matchmaking també és puta merda, et posen a un grup que ja ha acabat la missió, per tant, al cap de tres segons et foten fora de la partida. En aquest temps hauràs estat tres segons «jugant» i t’hauràs menjat tres pantalles de càrrega (la prèvia al nivell, la que surt abans del resum de la partida i la que surt abans de tornar al hub) que poden arribar a un minut cada una.

No és una simple queixa sense fonament, les càrregues són excessives i trenquen completament el flow del joc.

Per continuar amb problemes de tipus tècnic: els bugs més habituals són enemics que es tornen invisibles o desapareixen, atacs que afecten el personatge encara que estigui a cobert, bloqueig del joc que el porta a reiniciar-se, que es quedi aturat quan hauria de carregar el següent contingut, missions que es queden bloquejades i no és possible progressar, problemes de so, ítems que apareixen o desapareixen de l’inventari, un bug que provoca que la PS4 s’apagui i hagi de reconstruir la BBDD, etc.

El rendiment el deixem a part i no cal entrar a analitzar-lo en profunditat perquè és un tema que depèn de massa factors aliens al joc, però que quedi dit que no és el que tocaria a un llançament tan important, a cap plataforma.

Tornem a l’aspecte jugable: ja hem vist que el combat, que és el nucli del joc, està bé, però la resta? Doncs la resta és terriblement avorrida. L’exploració hauria de ser un altre punt fort, perquè és un open world, però no és massa interessant, l’escenari és relativament petit i tot i que juga molt bé amb la verticalitat per amagar-ho al final et trobaràs que es fa massa repetitiu i els col·leccionables que hi ha escampats no ofereixen gran incentiu. Durant les missions el combat és bo, però la resta de la missió es limita a volar del punt A al punt B i així iniciar el següent combat. El tema del vol està molt ben resolt (si jugues amb pad, amb mouse i teclat costa més, tot i que remenant la configuració es pot deixar força bé) però està desaprofitat: els combats son principalment horitzontals i tot i que es pot aprofitar la mobilitat que et dona la capacitat del Javelin per volar i guanyar una posició alta durant el combat, a la pràctica la verticalitat dels escenaris està completament desaprofitada i no hi ha combat aeri.

Per tant, al final l’estructura de totes les missions és exactament la mateixa: volar al punt A, combat, volar al punt B, combat, volar al punt C, combat i fi. En algun cas hi ha puzzles que es limiten a activar algun interruptor o recollir les peces d’un artefacte; res interessant ni que requereixi coordinació amb els membres del grup.

Tot això està empitjorat pel fet que només hi ha quatre o cinc varietats d’enemic amb dinàmiques molt repetitives i una IA pobre.

Quan surt un enemic de tipus boss que pugui donar més vidilla molt sovint et trobes que les seves rutines i atacs estan buguejats o la dificultat no està ben equilibrada (quan et maten d’un sol cop amb un atac que no has ni pogut veure venir ni esquivar no té cap mena de gràcia).

La varietat no només afecta els enemics: quan arribes completes la història i comences a optar a fer contractes (missions) que se suposa que són aleatoris et trobes que totes les missions són iguals, no hi ha varietat jugable, totes tiren del mateix pool d’objectius, enemics i events clarament limitat.

A part de les missions hi ha el freeplay, que et permet navegar lliurement pel mapa i fer missions aleatòries que van apareixent però que, altre cop, no tenen varietat.

L’últim punt són els strongholds, el que seria una dungeon, un contingut més llarg i difícil. Aquesta hauria de ser l’activitat d’endgame principal però NOMÉS N’HI HA TRES. Amb l’agreujant que un d’ells és la missió final del joc reciclada.

La falta de varietat es trasllada al loot: aconseguir millors ítems per millorar el personatge és el punt clau en aquest tipus de jocs, però el loot és poc interessant, els models es repeteixen i la diferència entre – per exemple – un rifle d’assalt i un altre, a part dels stats, és la textura, el modelat és idèntic o pràcticament idèntic. Els ítems que milloren skills són poc interessants, amb icones que fa molt difícil diferenciar-los i amb stats, i això també val per les armes, que no queda clar què fan i que en cap moment s’explica enlloc.

A part les taules de loot no són res de l’altre món: cauen massa ítems inútils, cap activitat (encara que sigui més difícil) et garanteix obtenir loot millor, molts dels ítems s’acaben deconstruint directament perquè no oferixen cap mena de millora i, en general, no aconsegueix motivar els jugadors per continuar jugant.

La majoria de gent estarà d’acord que un producte d’aquest tipus l’endgame és on comença realment el joc, però aquí senzillament no hi ha prou contingut.

La part prèvia a l’endgame, el que seria la campanya, és excessivament llarga, poc interessant i no serveix per aprendre com funciona el joc perquè la majoria de detalls o bé no s’expliquen enlloc o bé estan amagats en menús obtusos i poc manejables.

A més, hi ha problemes que són tan bàsics que desafien la lògica: un joc cooperatiu que no te funció de xat (només per veu), un RPG sense cap pantalla de personatge on veure les estadístiques del personatge o el fet que només es pugui canviar equipament fora de la missió (passant per una pantalla de càrrega, és clar).

Essent un joc de BioWare podríem pensar que almenys la història, els personatges i l’ambientació ofereixen prou al·licient com per continuar jugant però, per desgràcia, un cop més, tampoc és el cas.

La història està presentada d’una manera poc orgànica, amb personatges que deixen anar discursos plens de paraules inventades que no signifiquen res per l’usuari. Hi ha moltíssim text en un còdex al que s’accedeix a través dels menús, però peca del mateix problema, text dens amb informació que ni resulta atractiva ni té cap impacte. Tampoc ajuda que tot el que s’explica durant la campanya sigui una història trilladíssima de sci-fi/fantasia, amb cap element original.

Només dos o tres personatges en tota la campanya resulten interessants, però es limiten a recitar i els interaccions amb el personatge del jugador són irrellevants (en alguns casos podem triar entre dos respostes en un diàleg, però no sol tenir impacte triar-ne una o altra); són simples mecanismes per deixar anar monòlegs.

El món en sí, a nivell artístic i visual, sí que és interessant i diferent, però mai s’acaba d’aprofitar.

A part, l’únic lloc on avança la història és al hub, Fort Tarsis, l’únic del joc, però té dos problemes: d’una banda està antiquat, a part dels pocs NPCs amb els que pots parlar la resta és tot de cartró, estàtic, com un decorat. NPCs quiets o movent-se d’un lloc a un altre dins una àrea limtiadíssima, sense diàlegs ni cap particularitat interessant. Això tenia el seu sentit al temps del KOTOR, però avui dia amb jocs com The Witcher o els Elder Scrolls on els NPCs tenen dinàmiques i segueixen scripts que, almenys, ofereixen una semblança de vida, el que ofereix BioWare no està a l’alçada.

És tot tan estàtic que hi ha NPCs que tenen UN únic diàleg durant el joc i després es passen la resta del temps al mateix lloc, amb la mateixa postura.

Arriba un punt on el Fort només és un tràmit, un espai que recorres per recollir totes les missions (que estan disperses a tots els racons del mapa) i parlar amb els NPCs si algun té un diàleg pendent; i fins la següent pantalla de càrrega. Es converteix en un obstacle entre missió i missió, l’únic contingut que és remotament interessant.

No tot és dolent: realment hi ha alguns personatges que són genuïnament interessants i que realment transmeten emoció, gràcies a unes animacions facials excel·lents (tot i que una mica exagerades) i una bona feina dels actors de veu; però en tots els casos només comencen a ser interessants ben avançada la campanya (al voltant de les 20 hores) un punt on la majoria de jugadors ja no tindran cap mena d’interès. Però tots aquests casos són petits detalls que queden ofegats per la resta, massa estèril; a més, com que els NPCs no t’acompanyen durant les missions (excepte en missatges de veu als quals, la majoria del temps, no hi estàs pendent) no crees cap mena de vincle, només hi interactues al Fort, en forma d’interludi entre missió i missió.

Hi ha un punt, al final de la campanya, una petita escena on revelen un detall que és autènticament interessant, suposo que a mode de teaser per el contingut que ha d’anar arribant, però això no fa més que agreujar la sensació que tota la campanya existent és una simple introducció: massa llarga i poc interessant i que, al final, a nivell narratiu, no aporta res.

Anthem s’hauria beneficiat moltíssim de tenir una curta campanya single que introduís de forma orgànica i gradual no només el lore, l’ambientació i els personatges, si no també les mecàniques. És possible que si ho haguessin fet s’haurien trobat que els jugador arribessin a l’endgame massa aviat i se n’adonessin que no hi ha res, pot ser. Però obligar als jugadors a arrossegar-se durant 30 hores en una campanya amb missions repetitives i una història que no arranca tampoc ajuda massa.

Al final de tot, darrera Anthem, hi ha una bona idea i una mecànica de combat que és realment interessant i s’intueix storytelling clàssic de BioWare, però tot es queda en bones intencions. BioWare sembla que tenen tots els elements que cal, però al joc li falta, ben bé, un any de forn. Anthem no està acabat, en el seu estat actual és una beta i s’ha de polir en absolutament tots els seus aspectes. No es pot, amb bona fe, recomanar la seva compra a ningú.

I encara més: no hauria de ser tolerable, al 2019, treure un joc en aquestes condicions. Ja no parlo d’enganyar a la gent amb tràilers i «gameplay reveal» que són totalment falsos que es podrien titllar de publicitat enganyosa, això ja fa massa anys que és habitual, parlo de vendre un producte a preu complet (i tenir els collons de treure també una edició especial i vendre in game currency per comprar cosmètics) que es evidentíssim que no està acabat i amb una quantitat de bugs de diversa gravetat que no serien justificables ni en un joc amateur.

ANTHEM.png

També resulta estrany que amb un desenvolupament de set anys ningú a BioWare hagi aprés res del Destiny o el The Division o el Diablo III, repetint (i amplificant) errors que van cometre aquells jocs; sobretot quan segurament el desenvolupament ha passat per diverses iteracions i reinicis complets.

Ara les principals incògnites són dues: quines repercussions tindrà el fracàs del joc per BioWare i si seran capaços de corregir-ho. El temps els juga en contra, un joc coop només és interessant mentre hi han jugadors actius i cada dia que passa Anthem en perd més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s