World of Warcraft Classic (Blizzard Entertainment)

El hype amb el llançament del WoW Classic era important i crec que ha superat fins i tot les millors expectatives de Blizzard, que s’han vist obligats a anar obrint més i més servidors i ampliar-ne la capacitat per poder donar cabuda a tots els jugadors ansiosos de tornar a l’Azeroth que recordaven. Encara avui, una setmana després del llançament, hi ha cues per poder accedir a la majoria de servidors.

S’haurà de veure quan dura aquesta fal·lera pel que és, essencialment, un joc antiquat. El WoW va sortir fa 15 anys i ja en el seu moment no presentava res massa trencador: es limitava a reproduir la fórmula de l’EverQuest però fent-la un xic més accessible i tot ambientat a l’univers Warcraft i amb el saber fer de la Blizzard d’abans (que no és poc).

Però això no treu que mecànicament els MMOs han evolucionat molt, la versió actual («retail») del WoW potser no és perfecta, però almenys és un joc modern, adaptat als gustos actuals i que malgrat totes les pegues que pugui tenir, funciona a tots els nivells.

El WoW Classic, en canvi, conserva totes les pegues d’un joc vell. Així és com ho volia la comunitat, que va ser insistent amb les seves demandes (#nochanges) i, tret d’alguna millora bàsica com el suport a resolucions modernes, és el que han obtingut. Ara l’autèntic enigma és saber si la comunitat – o almenys la minoria vocal que s’ha fet sentir MOLT – tenia raó i WoW Classic és un afer sostenible o si, al contrari, J. Allen Brack tenia raó quan va dir allò de «You think you do, but you don’t».

Jo sempre he cregut que els de Blizzard no anaven desencaminats: si bé és cert que hi ha un grup de jugadors prou important que estan enamorats de la versió clàssica o «vanilla» del WoW i creuen que és la versió superior i estan satisfets de jugar a la mateixa versió ad eternum també estic convençut que la majoria de jugadors allà on volen tornar és a una versió idealitzada del WoW, el que forma part de les seves memòries d’adolescència i joventut, quan l’institut i la universitat els deixaven moltíssimes hores per viciar-se amb els amics, tot ingerint massivament Doritos i Mountain Dew.

Al passat no s’hi pot tornar, el pots intentar reproduir, però no deixa de ser un facsímil. Sovint aquests exercicis de nostàlgia acaben en desastre, ja sigui al món real o al virtual. Ni tots els teus amics i companys de guild del 2005 tornaran a jugar, els que ho facin segurament tenen altres responsabilitats i no poden ni volen dedicar-hi massa temps; ni tu mateix ets el de fa 15 anys. Allò de que no et pots banyar dues vegades al mateix riu.

Crec que és bo que una cosa com WoW Classic existeixi: igual que crec que és bo que existeixin els emuladors o els remasters de grans jocs d’abans. El World of Warcraft és un joc que és prou rellevant a tots els nivells com per justificar que una versió del mateix en la seva forma original sigui accessible, perquè un bon joc sempre serà un bon joc, encara que tingui mecàniques arcaiques o encara que hagi quedat desfasat gràficament. De la mateixa manera que encara juguem al Super Mario Bros. al Link to the Past, al Mario 64, al Half-Life, al Baldur’s Gate, al Secret of Monkey Island o al Doom.

El tema és que el WoW és, per sobre de tot, un MMO. Sense una comunitat activa un MMO no és res i un cop s’hagi acabat aquest període inicial d’enamorament, redescobriment i viatge al passat, què passarà? Previsiblement, sempre que hi hagi un mínim d’usuaris actius, Blizzard obrirà servers de The Burning Crusade, la primera expansió del WoW, ja sigui en servidors separats o servidors de progressió, però a la vegada es veuran obligats a mantenir actius servidors vanilla per deixar contents els fans que NOMÉS volen vanilla. Si continua havent-hi prou gent, segurament també activaran, en algun punt, servidors del Wrath of the Lich King segona expansió i segurament una de les més rodones. Crec que la majoria de fans consideraran que el WotlK és la última expansió que es pot considerar «clàssica».

Quin escenari quedarà, doncs, amb el pas del temps? Realment el WoW Classic aconseguirà mantenir una comunitat suficientment gran i estable al llarg del temps? O potser quedarà com una cosa menor, un experiment per satisfer alguns nostàlgics amb una comunitat fragmentada que amb prou feines és suficient per mantenir actius uns pocs servidors?

Jo us animo a provar-lo, tant si vau jugar-hi al seu moment com si no l’heu tocat mai, el WoW va transcendir l’àmbit dels videojocs per convertir-se en un artefacte cultural, un joc clàssic que va revolucionar el segment dels MMOs i és d’agrair que Blizzard hagi fet aquesta restauració i l’hagi posat a disposició de tothom sense necessitat de complicar-se la vida amb servidors pirates. Revisitar Azeroth o descobrir-lo per primera vegada bé que val el tiquet d’entrada (12.99€ per un mes de joc, que també et dona accés a la versió retail).

Lok’tar ogar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s