El poble

“What’s so great about discovery? It’s a violent, penetrative act that scars what it explores. What you call discovery, I call the rape of the natural world.” Dr. Ian Malcolm, Jurassic Park

A casa nostra passa sovint que els urbanites, volent escapar de la rutina que els hi esclafa l’ànima, es llancen al “territori” a buscar un trosset de Catalunya -quan més “verge” millor- on poder recuperar la pau perduda. Tot s’hi val, la costa, la muntanya, la plana o el poble que hi ha a 10 km de casa…mentre obtinguin aquella sensació de retorn a la natura.

Evidentment la majoria de gent, sense massa llums, acaben en llocs que de verges i naturals en tenen poc, poblacions que s’han convertit en parcs temàtics al servei de les escapades dels de ciutat, on res els hi falta. És el que hi ha, tothom s’ha de guanyar la vida.

Altres, però, que són un xic més vius o tenen més sort, sí que acaben trobant indrets no corromputs. Un poblet tranquil, on només hi ha el colmado de la Remei i la carnisseria d’en Fèlix, ah, i una fleca. I un restaurant on fan un suquet de peix molt bo i bé de preu.

Al principi tot és molt bonic, el turista esta content amb la caseta que s’ha comprat. “És que aquí hi estem molt tranquils, saps?”. I ho va explicant a tots els coneguts, faltaria més.

Al cap d’uns anys, però, es començarà a queixar que la carnisseria i el colmado són una mica cars, però bueno, que ja està bé, perquè ho tenen tot molt bo. I la fleca cau una mica lluny.

“I no us hi avorriu aquí?” pregunta l’amic torracollons. “Home, una mica més de vida ja podria haver-hi”.

Després construeixen un port esportiu, i uns blocs d’apartaments horribles a primera línia de costa. I un supermercat. I tot de bars.

“Ja veuràs ara que estarà bé, millorarà molt el tema serveis”.

I després dos hotels, i un Lidl, i un Aldi i un BonPreu. I la fleca ha tancat i ara només pots comprar pa als súpers, d’aquell que és com xiclet i no val res.

I als estius està petat de gent i estrangers borratxos. Molta vidilla, això sí. I vomitats i pixum als carrers també. I al matí runners amunt i avall per davant de la caseta tranquil·la, que ara ja té moltes més casetes tranquil·les al voltant.

I l’any següent amplien el port menjant-se un tros de platja. I l’alcalde, cada dia més gras, es fa moltes fotos i està molt content. I en Fèlix i la Remei han tancat perquè ja no venien gaire i “total, estaven ja en edat de jubilar-se”. La carn i la verdura dels súpers no val gaire res però.

L’estiu següent, invita als amics a menjar suquet d’aquell tan bo i veu, amb horror, com ja no és tan bo. I la factura són 356 euracos, això també.

Al pròxim any es venen la casa perquè “Això ja no és el que era, està massa massificat i, total, ja no venim tant”.

A veure, si voleu pau i tranquil·litat heu d’entendre que aquesta no ve acompanyada de cinc urbanitzacions, sis hotels, setze bars, un port esportiu, una estació d’esquí i un passeig on pilles wifi.

La natura és, per definició, feréstega, i si hi vols anar ho has d’assumir i buscar-te la vida. Estigues satisfet si hi ha fleca i una fonda que també serveix de bar a la gent del poble. I, sobretot, t’ho calles. Si trobes un indret de món que encara és tranquil i pur no et queixis. Si obres la caixa de Pandora, sàpigues que no es pot tornar a tancar. De res serveix voler anar enrere quan no queden pinedes, ni fleques, ni el colmado de la Remei ni la carnisseria d’en Fèlix.

I si vols esbargir-te però amb totes les comoditats de la gran ciutat, te’n vas a Platja d’Aro o a Salou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s