Drogas, perreo y armas de fogueo | Capítol 2: El moro i el gitano

L’Aleix tenia dos clients habituals a la zona: “el Moro” i “el Gitano“.

El Gitano” havia hagut de marxar del barri de Sant Joan de Figueres per alguna història d’aquestes de gitanos, que solen acabar amb trets i amb morts. En aquest cas devia ser alguna ofensa menor, perquè “el Gitano” n’havia fet prou marxant del poble, però no li havia fet falta marxar a Logroño, Jaén o algun lloc d’aquests.

El Gitano” era esprimatxat, portava el cabell recollit amb una cua i sempre reia molt, ensenyant una dent d’or. Sempre et tractava de «hermano» i et donava copets a l’espatlla. No tenia feina ni habitatge coneguts, anava amunt i avall de la comarca amb un SEAT Toledo molt tronat i vaja, alguna cosa devia fer per anar tirant. A part de cultivar marihuana, vull dir.

Era per aquesta vessant seva que l’Aleix el coneixia. “El Gitano” tenia un local al costat d’una granja on -gràcies als serveis de l’Aleix- havia muntat una impressionant plantació. La portava conjuntament amb dos gitanos més, grassos i amb cara de pocs amics, i sempre el trucava perquè anés a fer algun apanyo o li arreglés alguna cosa. Pagava bé i sempre regalava uns quants cogollos.

Mentre que no hi havia cap mena de dubte que “el Gitano” era, efectivament, gitano, el cas de “el Moro” era més complicat, depenent de les fonts consultades el seu origen oscil·lava entre Marroc i Afganistan, amb tots els països del mig inclosos. El que era segur és que era de més mala pasta que “el Gitano“, tenia mala reputació i cara de malfactor, no pagava bé i sempre tenia aires de malfiar-se. Però el negoci és el negoci. “El Moro” era més de la plantació exterior, i havia netejat de vegetació algunes clarianes al mig dels boscos i havia muntat plantacions, protegides amb xarxa de camuflatge. Després d’intentar-ho amb poc èxit -se li van morir totes les plantes- va contactar amb l’Aleix per veure si li podia fotre un cop de mà. L’Aleix el va ajudar a triar la varietat i a organitzar una mica el tema, però sempre li feia cosa quedar-se sol al mig del bosc amb aquell paio.

Al final, per l’Aleix treballar amb “el Gitano” o “el Moro” era igual, només era feina. Bueno feina…ja m’enteneu. El que ell no sabia és que “el Gitano” i “el Moro” aviat tindrien discrepàncies professionals que l’acabarien esquitxant. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s