Universitat del Frankfurt

Els que em seguiu de fa temps ja sabeu que tinc una mena de fascinació per el menjar basura i per els snacks i productes precuinats en general, símbols inequívocs de la decadència d’occident.

En el món dels garitos de menjar mierder sempre m’han cridat l’atenció els frankfurts, uns locals dotats de la seva pròpia idiosincràsia i que sempre segueixen escrupolosament un patró:

– Cartells i retolació en font de tipus germànica.

– Una varietat alarmant de salsitxes de molts tipus, tot i que ningú demana mai res que no sigui un frankfurt o una «blanca» (bratwurst).

– Un mostrador de vidre sota el qual la varietat de salsitxes reposen, aparentment immunes al pas del temps.

– Un assortiment de tapes GENS original, entre el qual sempre hi haurà les patates braves, la truita i el pernil.

– Un terra que, tot i els esforços del personal, sempre estarà enganxós.

– La cervesa de barril sempre és dolenta.

– Plats combinats d’aquells que consten en un cartellet amb fotos, que mai s’ajusten a la realitat.

– Dispensadors de tovallons de paper d’aquells que queden inservibles en dos segons.

Bocatalomo.

– Tots els entrepans tenen un excés de pa.

– La planxa està recoberta per una capa de greix primordial que mai se’n va. Si en algun moment se’ls hi acut netejar-la és la perdició, perquè res torna a tenir mai el mateix gust.

– Com a mínim un dels cambrers/cuiners és una persona excessivament extrovertida i efusiva que sempre crida molt.

– Com a mínim un dels cambrers/cuiners és una persona excessivament tosca i de mal gest.

– Tot i que el local sigui un «frankfurt» es serviran no menys de 3 varietats diferents d’hamburguesa.

– En algun moment hi haurà una tragaperras.

– S’acabarà convertint en un local de mala mort o acabarà comprat per xinos.

N’hi ha moltes més, però vaja, ja es capta la idea. Aquestes coincidències em resulten estranyes, doncs l’origen d’aquests trets no és alemany, allà les millors salsitxes les he menjat en carnisseries on munten una planxa a un racó o a paradetes de carrer, i mai posen tant puto pa com aquí.

Això m’ha fet pensar, plantejar-me si no existeix una mena de lloc a casa nostra, una Universitat del Frankfurt -com aquella universitat de barmans on estudiava en Moe dels Simpsons- o una organització secreta (diguem-ne La Germandat del Frankfurt) que dissenya en secret les normes que han de seguir aquests locals per complir amb ves a saber quins foscos designis.

Evidentment no, però jo vull pensar que sí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s