Freedom for Catalonia

De petit, quan els pares em carregaven al cotxe per anar a passar el dissabte o el diumenge a fora, recordo passar sempre per davant una paret pintada, a tocar de la carretera on es podia llegir «Freedom for Catalonia». Era una pintada que formava part del paisatge autonomista, l’època de Pujol i el peix al cove i la plàcida existència d’aquells que fan veure que tot va bé. L’independentisme era cosa de quatre il·luminats (o visionaris) i de freaks.

Aquest últim cap de setmana vaig veure que havien repintat un cartell a la carretera. L’han deixat tot groc, amb les quatre barres i un missatge ben gran «Freedom for Catalonia». La tornada a l’època autonomista és total, fins i tot en els eslògans.

Per poder aconseguir alliberar un país, primer cal assolir la llibertat d’un mateix. L’u d’octubre vam guanyar perquè vam decidir ser ciutadans lliures, imposar la nostra voluntat i no seguir el mandat de ningú. Tot i la resistència, tot i la por, vam triar ser lliures i orgullosos.

Des de llavors hem fracassat en tot perquè hem preferit tornar a la comoditat de les cadenes, seguir consignes dels líders, creure en les seves enganyifes, esperar miracles, intervencions exteriors i la propera jugada mestra. Hem cedit davant la por i hem quedat estupefactes davant la repressió.

L’altre dia Clara Ponsatí va dir que anàvem de farol. Això està molt bé: tot i que el gest arriba tard -si ho sabia bé que podia haver parlat quan tocava- almenys ho diu clarament, que tot va ser una enganyifa.

Mai ens han dit la veritat, mai ens l’han volguda explicar. Suposo que ells la sabien, perquè si no la sabien són uns idiotes perillosos i és preocupant que aquesta gent estigui al capdavant de res, però van preferir ocultar-la, perquè explicar-la posava en perill els seus plans, que sempre han estat els mateixos: repartir-se el pastís i remenar les cireres.

No els ha sortit bé i ara molts ho paguen. Però tot i això continuen aferrats al poc poder que encara els queda; continuen mentint. Ens parlen de la voluntat popular i de desplegar repúbliques fictícies. Tot esperant les engrunes que Madrid els llenci.

Per ser lliure cal conèixer la veritat, totes les veritats: que ens van enganyar, que nosaltres ens vam deixar enganyar gustosament, enduts potser per un entusiasme excessiu, que Catalunya és una terra colonitzada i que com a tal hi ha colons que mai seran catalans ni mai voldran cedir, que no es pot construir un estat independent al s. XXI si abans no t’has treballat alguns suports, que les estructures d’estat no n’hi ha prou amb dir que les faràs, que Espanya és un estat que defensarà la seva integritat a tota costa -d’altra manera s’enfonsaria, doncs és un estat fallit construït sobre el cadàver putrefacte d’una dictadura, unit només per la idea de la Una, Grande y Libre-, que pot haver-hi violència i morts i que hem de decidir si estem disposats a pagar aquest preu, que no serà fàcil i que l’independentisme màgic ha estat un error, que els responsables del fracàs no poden continuar liderant res. Que la victòria només pot arribar a través de nosaltres, els ciutadans, la gent.

Quan siguem lliures nosaltres, podrem fer Catalunya lliure.

«Freedom for Catalonia».

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s