Us presento l’M1 Abrams. 60 tones i escaig de metall, foc i destrucció.

L’M1 Abrams es va dissenyar per combatre les malvades hordes comunistes, que amenaçaven la pau d’Europa des de l’altre banda del Teló d’Acer. Els comunistes -com no podia ser d’altra manera- van perdre, perquè quan no tens ànima no pots guanyar. Però els enemics de l’ordre i la pau mai descansen, i per tant l’M1 Abrams ha trobat nous adversaris, principalment gent moreneta del desert.

L’M1 Abrams té prou potència de foc com per envair ell solet el Principat d’Andorra i part de França (no perquè França tingui mancança d’armament, si no perquè són unes ratotes covardes).

L’M1 Abrams té un blindatge d’urani empobrit.

L’M1 Abrams pots esclafar el teu Porsche Cayenne sense cap problema.

L’M1 Abrams té 1500 CV de potència i emplenar el seu diposit requereix 1900 litres de combustible.

Dins el meu cap, la democràcia és un M1 Abrams anant pel món molt a lo loco, disparant indiscriminadament i travessant accidentalment les parets de la teva oficina mentre converteix el director comercial en melmelada de maduixa, sortint en direcció oposada, travessant una altra paret.

No sé, la democràcia a vegades té aquestes coses.