Xistes de polles. Existeix alguna forma d’humor més refinada?

“Fill de puta -estareu pensant-, si és la forma d’humor més bàsica i grollera. L’humor de polles, culs i secrecions corporals!”.

Però us equivoqueu. És bàsic, sí, però és un art refinat al llarg de milers d’anys. Milions d’anys, m’atreviria a dir.

Els romans ja guixaven bromes de titoles pels puestos, els egipcis tenen el mite d’Osiris que és un acudit de polles convertit en mitologia, els monjos medievals trencaven la monotonia dibuixant gent fent el molinillo als marges dels manuscrits. No hi ha res més graciós que un nardo en el context apropiat.

Tot això era per dir que l’altre dia un servidor es trobava amb el Photoshop (bueno, el GIMP, que és lo mateix però gratis), intentant fer una broma gràfica. Quelcom graciosíssim, em partia. Es tractava d’un drakkar, un vaixell víking, amb una tripulació formada per polles.

Al peu de foto es llegiria “ESCANDI – NABOS”.

Ja ho veieu amics, al nivell del Roto o del Jueves.

Vaig procedir com sempre que intento fer alguna merda d’aquestes: robant les imatges a internet. Pel tema del barco va ser prou ràpid i fàcil el tema. Però ai, les polles.

Hom podria pensar que trobar fotos de polles a internet hauria de ser fàcil. Semblaria que fins i tot t’assalten amb fotos de pardalets quan no les demanes. Però quan les busques expressament la cosa canvia. Jo volia membres erectes, formosos, que pogués retallar i estiguessin turgents a coberta. Però internet està ple de fotos de penis pansits, torts, mal-formats o malalts. Quina estona tan divertida que vaig passar.

Va ser després de molts minuts quan vaig decidir buscar imatges de consoladors. Encert total. Realistes, en posició de màxima erecció i sense erupcions cutànies ni lesions infectades. Me’n vaig baixar unes quantes i vaig posar-me mans a l’obra.

Va ser en aquell moment quan em van enganxar amb la pantalla del PC farcida a rebentar amb fotos de pollots de goma (o silicona mèdica, molt realista) i em vaig trobar en l’avinentesa d’haver d’explicar el perquè d’aquell collage de membres virils i per què l’historial de cerca estava ple de “dicks”, “penis” o “dildos”.

Potser dins el meu cap tot allò tenia molt de sentit i feia molta gràcia, però als meus interlocutors no els n’hi feia tanta.

L’humor és una tasca noble però plena d’entrebancs i dificultats.

A mi em fa rissa. Escandi-nabos. Hehehe.