Michael Bay és un paio de la meva mateixa escola de pensament. Un home que va passar de dirigir vídeos musicals (de Vanilla Ice, VANILLA ICE!) i produccions de la Playboy a fer blockbusters d’acció.

El consens sol ser que Michael Bay és un director mediocre, però jo discrepo.

Michael Bay ha trobat la fórmula perfecta: si vas encadenant una explosió rere una altra, l’espectador no té temps de pensar i està entretingut. I en el fons per això paga.

-Hòstia Michael, que aquí al guió no s’explica per què…

-EXPLOSIÓ!

-Val, però després d’això…

-EXPLOSIÓ I ROBOTS GEGANTS PEGANT-SE!

-Però els robots aquests, el públic no entendrà…

-DOBLE EXPLOSIÓ I MAMELLES!!

-Les mamelles pot ser que funcionin, però al final…

-EXPLOSIÓ NUCLEAR, BANDERA AMERICANA!!

I ara em direu que això, mantenir la ment de l’espectador ocupada amb explosions i seqüències d’acció passades de voltes perquè el personal estigui entretingut i no se n’adoni que no hi ha guió només funciona amb ments que es mouen al límit del retard mental…però segur que més d’un film d’aquest senyor heu vist, i ben contents.

Perquè, amics meus, el cinema en el fons és espectacle, un truc de màgia…el cinema va néixer com una atracció de barraca de fira (Ui el tren! Que ve cap aquí! Ens atropellarà! Sembla que surti de la pantalla! Això és cosa de màgia!!) i continua essent-ho.

Que sí, que també pot ser art, però un peliculot d’acció farcit d’explosions, marines americans i ties bones és tan cinema com una pel·lícula d’en Haneke o d’en Polanski, menys art, però cinema igual.

I el mateix passa amb les pelis de superherois, de ciència ficció i qualsevol altra cosa que als llestos els hi vingui de gust qualificar d’infantil o ridícula. Que està ple de putos enterats.

Tampoc caieu en un engany ara però: el cinema de Michael Bay és atroç, una cosa no treu l’altra.

BONUS FACTS:

– Si Pearl Harbor l’haguessin filmat IGUAL (mateixos actors, mateixes actuacions, mateix guió) als anys 50, 60 o 70 i dirigida per en Richard Attenborough, en Richard Fleischer o en John Ford ara tots diríeu que és una obra mestra.

– La Roca no és tan bona com la recordeu.