Fer una copa

Un dia estava amb els amics fent el que se sol fer amb els amics un dissabte a la nit quan ets jove (beure i fumar porros). L’alcohol i la ociositat són mals consellers i essent aquella una època en la qual jo encara no havia mullat el melindro, vam tenir la brillantíssima idea d’anar a un puticlub. “A fer una copa i unes risses”.

A veure, d’entrada, a un puticlub no s’hi ha d’anar “a fer una copa”. És com entrar a Amazon “a mirar”, si entres ja saps que acabaràs comprant com a mínim un parell de sabates, cinc blu-rays i una subscripció al Premium.

Doncs al puticlub igual: allà s’hi va a follar, anar-hi a beure, si tens calers a sobre, no acabarà bé (o sí, depèn de com es miri, però vaja, normalment no).

Però com us he dit, en aquell moment la nostra capacitat de raonament es trobava greument mermada i, tot i que el viatge fins al cotxe i la puta rasca que fotia ens van fer baixar una mica aquella rauxa, no ens vam atrevir a fer-nos enrere, la decisió ja estava presa i ara retirar-se seria de covards. A part, que ja érem presa d’una certa curiositat.

Vam emprendre el camí cap al local de referència de la contrada sense massa problemes i allà ens plantem, banyats per les llums de neó roses, blaves, verdes i grogues, arriba la primera sorpresa: dos goril·les enormes amb cara de dir-se Dimitri ens diuen que s’ha de pagar entrada.

“Com que entrada, però si ja gastarem calers a dins! Ah, que amb l’entrada hi entra una consumició? Endavant doncs”.

L’espectacle era dantesc però meravellós a l’hora: homes de tots els perfils imaginables bevent gin-tònics i whisky DYC en gots de tub (el gin-tònic, de sempre, era una beguda de puteros) a la barra i als sofàs, segurates i cambrers amb cara d’avorrits i un mar de noies semi-nues de nacionalitats diverses movent-se pel local amb desinterès notable.

Tímida i ràpidament ens vam acostar cap a la barra per beure, tan per calmar els nervis com per agafar valor, mentre anàvem assimilant la situació.

Una persona jove i inexperta no es pot ni imaginar el que l’espera allà a dins. Per mi, que no m’havia ni estrenat, tot el que envoltava el món del sexe es basava en la pornografia, la imaginació -desbocada- i relats de segona mà. En la meva ment un puticlub era un lloc glamurós ple de pornstars i que feia olor de semen.

No m’esperava que tingués pinta -i olor- de discoteca d’algun país membre del Pacte de Varsòvia.

Passat el primer impacte vam començar a mirar al voltant mentre un cambrer, que ens va fitxar a l’instant, es va quedar prop nostre mentre reia sota el nas.

Tot i la música a un volum que et fonia el cervell, vam començar a parlar entre nosaltres xiuxiuejant, com aquell que és sabedor que està fent quelcom delictiu. La nostra fèrria determinació d’anar a “fer una copa i unes risses” (que ja d’entrada mai havia estat gaire fèrria) començava a trontollar.

Les noies, hàbils, van veure en nosaltres caler fàcil i ràpid (sobretot ràpid) i -volíem creure- atretes per la nostra bellesa i joventut, van començar a acostar-se’ns. Ens tocaven la cuixa i s’acostaven a la orella per dir-nos que érem molt guapos i que si les invitàvem a una copa.

A aquella edat la situació econòmica era precària, per dir-ho d’alguna manera, i una copa a un puticlub costava més o menys el mateix que costa una copa a qualsevol local de Barcelona avui, així que no estàvem per anar invitant a copes a ningú, per més que ens toqués la cuixa, i les havíem d’anar rebutjant amb nerviosisme.

Així que, mentre el cambrer continuava rient, les noies ens van anar deixant en pau. Semblava que al final marxaríem d’allà després de fer la copa i canviant les risses per suor freda.

Però noi, quan mai has tret la sardineta a passejar i et trobes sotmès a certs estímuls, et trobes que comences a notar una tibantor al que vindria a ser la potlla i qualsevol funcionalitat mental superior es veu substituïda per una idea singular i poderosa: FOLLAR.

Després d’un ràpid recompte de l’efectiu disponible, em vaig veure obligat a demanar 15 euros als meus amics que, sense remugar massa, me’ls van cedir ràpidament i sumats als que jo tenia a la cartera arribaven a la màgica suma de 60 euros.

Havia decidit “pujar” amb una simpàtica noia de l’est, de nom “Estrella” (sospito que no era el seu nom real) i, mentre m’agafava de la mà, ens vam dirigir al pis superior per una escala prou ben il·luminada.

En algun moment va aparèixer una senyora d’edat més avançada que em va donar un bon ensurt, vaig pensar que em fotrien el canviasso, però no, resulta que aquella senyora era una mena de “Chief Operations Officer” del local: em va demanar els 60 euros del servei, 10 euros pels llençols i la propina per la noia.

Jo vaig posar cara de subnormal i li vaig dir que només tenia 60 euros. La dona va agafar els calers, els va comptar, va remugar i va donar-li uns llençols a la l’Estrella, que els va agafar i em va acompanyar a una habitació.

A l’habitació només hi havia un llit (rodó), una tauleta amb un bol ple de condons, una cadira, una televisió de tub on s’hi estava reproduint una peli porno i un lavabo adjunt. La noia em va dir que passés al lavabo a netejar-me mentre ella ho preparava tot. Jo vaig tirar cap al lavabo on immediatament vaig procedir a quedar-me bloquejat, com si se m’haguessin fos els ploms. La noia va arribar poc després, em va preguntar si era el meu primer cop i, quan li vaig dir que sí, va riure, em va ajudar a despullar-me i em va netejar la cigala a la pica. Després em va portar -de la mà, altre cop, com un nen petit- al llit, i em va dir que no em preocupés, que estigués tranquil i que ella s’ocuparia de tot.

I caram si es va ocupar de tot, no es va deixar ni un centímetre. Us estalviaré els detalls perquè sóc un gentleman i hi ha coses que no cal explicar-les. I perquè els detalls són, potser, per una altra ocasió.

Acabada la feina vaig baixar i vaig anar a reunir-me amb els meus amics: copets a l’esquena, “hihi, haha“, aplaudiments i cap a casa.

Us voldria dir que em vaig sentir brut o malament o que mai més vaig tornar a anar de putes; però la veritat és que no m’hi vaig sentir gens de malament i aquesta només va ser la primera a la llista d’experiències sexuals amb professionals. Ara, us he de recomanar que no us estreneu amb una prostituta i, si ho feu, aneu-hi sols, d’altra manera us convertireu per la resta dels vostres dies en “el putero”. I si heu de triar, no aneu a cap puticlub, trieu un pis de senyoretes, que és més discret, més net i les noies s’impliquen més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s