Mai entendré que la gent tingui fills per després tractar-los com si fossin una molèstia.

Bé, sí que ho entenc, ja ho sabem tots que el món està ple de subnormals i que a la gent no se’ls hauria de permetre reproduir-se sense superar abans una sèrie de complicadíssims tests, però vaja, aquest no és el tema.

Veig constantment pares que tracten les criatures com un destorb i aprofiten qualsevol oportunitat per treure-se’ls de sobre, ja sigui aparcant-los davant la TV, deixant-los pasturar sols pel carrer o apuntant-los a qualsevol activitat.

Em sembla molt bé que les criatures facin coses: esports, excursionisme, música, teatre…sempre que ells vulguin.

Ara hi ha alterats cridant que els nens petits no poden decidir i que els pares ja saben el que els convé. Discrepo, són petits, però no retardats. Són perfectament capaços de decidir si volen fer futbol, bàsquet, aprendre a tocar el flabiol o passar el cap de setmana pujant al Bastiments. O si volen quedar-se a casa.

Els meus pares, essent persones imperfectes i amb moltíssimes mancances, almenys em van deixar decidir sempre què volia fer.

Jo no volia anar a l’esplai, i per tant no m’hi van apuntar, tot i els imbècils que venien a pontificar dient que jo havia d’estar amb gent de la meva edat. No mira, puto subnormal, jo el que vull fer el cap de setmana és llegir tranquil·lament, jugar amb els Lego i viciar-me a la NES, ja estic amb la gent de la meva edat cinc dies a la setmana i no els aguanto. I si a tu i a la teva puta dona us molesta la descendència que heu tingut i voleu passar la tarda del dissabte sense distraccions, haver-ho pensat millor abans.

Resulta que quan em va donar la gana de pujar muntanyes ja em van apuntar a una agrupació excursionista, i quan vaig voler jugar a bàsquet m’hi van apuntar també. I quan me’n vaig cansar, m’hi van treure. I em van apuntar a classes de música contra la meva voluntat, però quan van veure que allò no feia per mi, ho van acceptar i vaig deixar d’anar-hi (unes de les pitjors decisions de la meva vida).

I sí, potser si hagués anat a l’esplai ara no seria tan esquerp i potser no odiaria a tothom (o potser més), però tots els que conec que va anar a un “cau” només els hi va servir per aprendre a drogar-se o emborratxar-se abans d’hora, per ingressar a urgències amb insolacions o urticàries o per acabar fent-se de la CUP. Ja estic bé com estic.

Deixeu que la quitxalla fotin el que vulguin, que ja tindran temps d’amargar-se i de tenir mala vida quan siguin grans.