Tristor

Hi ha una gent, d’extracció social tirant a baixa, que tenen la foto del casament en un lloc ben visible. A vegades fins i tot sobre la tele, al costat del toro o la sevillana.

Se’ls veu cofois, a la foto. Ben engominat ell, amb una flor blanca a la solapa del traje (potser llogat), ella dissimula prou bé el seu incipient sobrepès amb el vestit blanc que li queda una mica com una bata de dormir.

La foto és com un recordatori constant que mai tornaran a ser ni tan guapos, ni tan prims, ni aniran tan ben vestits (per dir-ho d’alguna manera).

Són gent de cóssos abandonats a l’obesitat, al xandall i a les canyes amb el cunyat el diumenge abans d’anar a dinar a ca la sogra.

Mentrestant, la versió jove d’ells mateixos els contempla amb un somriure.

Tristor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s