Fa anys, el 1990, Paul Verhoeven va dirigir la millor adaptació del Procés que s’ha fet mai. En clau de ciència ficció, el director aconseguia narrar tots els passos que ha anat seguint el Català d’Ordre i Convergent, interpretat per Arnold Schwarzenegger, fins la culminació del Procés, tot i que amb un desenllaç segurament diferent a la realitat.

El personatge de Schwarzenegger viu en un matrimoni aparentment feliç amb Unió (Sharon Stone). Aquesta l’intenta portar pel camí de la moderació, però Douglas Quaid (el Català d’Ordre) no es pot treure del cap una obsessió que té amb la Catalunya lliure i independent.

Quaid, decideix anar a informar-se a unes jornades de l’Institut Nova Història patrocinades per l’ANC i Òmnium Cultural. Tot comença bé, però després de sentir les teories d’en Bilbeny se li desperten unes memòries reprimides i pateix una radicalització accelerada.

La gent de l’ANC, que volen la independència però amb ordre i amb calma, el deixen drogat en un taxi camí de casa. Abans d’arribar-hi, Miquel Iceta (Robert Costanzo) i els socialistes catalans l’intenten aturar per reconduir-lo al camí del pacte, el seny i l’Estatut, però en Quaid se’ls treu de sobre i els porta a la derrota electoral.

Quan torna a casa, Unió l’intenta liquidar i aprofita un moment per, discretament, passar informació confidencial a les clavegueres de l’Estat. Quaid, el Convergent, decideix donar per acabada la seva relació amb Unió i, perseguit per els agents del CNI sota el comandament del malvat Richter (Michael Ironside), emprèn una fugida cap endavant (un “órdago” que en diuen aquells).

Decidit a portar endavant el Procés i a descobrir què oculta el seu passat, Quaid torna a Catalunya (Mart en la ficció), una terra ocupada per l’Estat Espanyol, sota el lideratge del Delegat del Govern Vilos Cohaagen (Ronny Cox), on la població és oprimida i perseguida, a la vegada que és privada de gestionar lliurement els seus recursos i la seva riquesa. Com que l’Estat els ha destrossat el sistema sanitari, els catalans pateixen malformacions i mutacions. Un grup de radicals de Terra Lliure i la CUP -titllats de terroristes per el Govern- encapçalen la resistència.

Un cop arribat a Catalunya i després d’un petit entrebanc a les duanes, en Quaid troba una pista del seu passat: un carnet de militant d’ERC. Poc després, rep l’ajuda dels Comuns (Mel Johnson Jr.) que s’ofereixen a acompanyar-lo en el camí del Procés, parlant-li de democràcia i de temes socials i de dret a decidir.

El següent pas lògic és dirigir-se cap a un casal independentista, a veure si troba alguna altra pista (i a veure si així pot follar). Al casal, la CUP (Lycia Naff) se li insinua, però Quaid decideix passar de radicalismes i coses estranyes i busca un partenaire més moderat: ERC.

Intenten negociar una llista conjunta, però hi ha massa tensions i retrets pel passat, així que ho deixen córrer i en Quaid se’n va a reposar a l’hotel, on rep la visita d’Unió, que vol intentar arreglar allò tan bonic que tenien. El protagonista, però, s’hi nega i liquida la federació.

Veient aquest gest, ERC decideix reprendre les negociacions per la llista unitària. L’Estat Espanyol, però, veient com va el tema, inicia un procés de diàleg consistent en declarar la llei marcial i tallar el subministrament d’oxigen al poble català.

Finalment, en Quaid, ERC, els grups d’esquerres i nacionalistes i els Comuns (que diuen que ells també són catalans i estan a favor del dret a decidir) es reuneixen amb Artur Mas (Marshall Bell), el líder convergent que carrega amb l’herència de Pujol -que habita dins seu-, accepta donar un pas al costat. Abans, però, Pujol utilitza els seus poders per desvetllar el passat del protagonista i li transmet imatges del referèndum.

El CNI arriba just en aquell moment, gràcies als Comuns que han informat de tot, i aniquilen el pujolisme.

El català de bé i d’ordre i ERC són atacats per l’Estat, que els intenta convèncer que tota aquesta empresa és una pèrdua de temps i només condueix a l’abisme, però units aconsegueixen veure més enllà de la propaganda estatal i preparen el referèndum vinculant.

La seva escapada es veu interrompuda pels Comuns, que parlen d’un nou espai polític i altres merdes i fa que et plantegis què cony hi pinta aquest personatge que només fa que parlar i donar per sac. Els protagonistes, però, el maten i continuen el seu camí.

Després d’una breu i intensa lluita amb el CNI, la Guàrdia Civil i el mateix Estat Espanyol finalment aconsegueixen votar.

Amb l’Estat Espanyol derrotat i el triomf del sí, comença una nova etapa en una Catalunya independent, que gestiona la seva pròpia riquesa i amb un futur brillant al davant.

Tot això, és clar, és ciència ficció i els catalans de veritat perdrem. Però aquest ja és un altre tema.